Us recomanem
"UNA VIDA SENSE EFECTES ESPECIALS"
La societat ens està seduint i quasi obligant amb missatges positius com: passeu-vos ho bé; que us divertiu; sigueu feliços. Tot ha de ser excepcional, amb emocions fortes, perquè, en cas contrari, això o allò altre no es troba interessant i no es vol fer. Segurament per això la canalla s’avorreix a casa i necessita parlar de: festa, actuacions excepcionals, esbarjos, anar a macroconcerts... Però és evident que hi ha moments en què les activitats no són impactants i, malgrat això, cal fer-les.
Per què hem arribat a aquestes intensitats i no es valoren activitats més tranquil·les o menys espectaculars? Per què passar el cap de setmana a casa es veu com una pèrdua de temps i un avorriment? Per què hi ha sempre la demanda de què fem i no es valora tenir temps per jugar amb tranquil·litat amb els molts objectes que es tenen, sense dispositius, sense efectes especials? Potser el que cal és fer un aprenentatge en aquest sentit, i posar-lo en pràctica perquè, si no, a mesura que s’avança en l’edat es busquen intensitats més grans, emocions més fortes; i per aconseguir-ho s’hi afegeixen elements que ho multipliquin. Elements que, normalment, no són positius, com poden ser la beguda o les drogues, que entren massa d’hora en l’imaginari de la canalla. Com podem explicar que es produeixin comes etílics als 12 anys si no és amb aquesta escalada d’intensitat?
La qüestió és la que deia. Per què cada cap de setmana ha de ser una festa? Les festes majors o el Carnaval ofereixen oportunitats de diversió i aprenentatges fantàstiques, però el problema és que la necessitat d’estones de disbauxa ha passat de ser puntual a ser permanent. Cada cap de setmana cal fer coses i anar a llocs, que han de ser divertits, com si estiguéssim permanentment de parc temàtic. Per això, les situacions habituals -passejar, jugar o caminar en família- sembla que no tenen interès. Aquest nivell d’excepcionalitat s’ha incorporat, fins i tot, en el marc escolar: els aprenentatges, les sortides de final de curs, les colònies, han de ser impactants perquè, si no, es genera frustració.
La diversió és important, però no cal posar el llindar tan amunt. Intentem afavorir que les petites experiències, anar a llocs quotidians o fer coses normals pugui ser interessant. Fem que la diversió deixi de ser el premi de la setmana i que l’objectiu de viure deixin de ser les emocions fortes.
M. Jesús Comellas
Criatures - Diari ARA 09/02/2019